Clubdelecturalloseta.blogspot.com

Entrevista amb Sebastià Bennasar

El mes passat férem un petit resum del llibre de Sebastià Bennasar La mar no sempre tapa, una novel·la negra amb trama interessant ambientada dins Mallorca i en època actual. Aquest mes hem tengut l'honor de que l'autor ens fes una visita (dia 4-1, a la Biblioteca Reynés Ramon de Lloseta) i ens explicàs moltes més coses, d'ell mateix, del llibre, de Mallorca, especialment aspectes antropològics, sociològics, històries de la premsa, etc. Escoltar en Sebastià és un plaer per aquella gent a qui agrada sentir històries, siguin reals o inventades, creïbles o inversemblants, perquè en Sebastià és un apassionat de la paraula i per això mateix explica les seves històries de forma clara, senzilla, coherent i amb informació. Per tant, com a bon periodista, a més de bon escriptor, sap entretenir i informar agradablement. A continuació li férem una entrevista múltiple, és a dir, entre els que érem amb ell li férem preguntes que anà contestant.

- Podries fer una presentació de tu mateix?

- Visc a 1.500 Km d'aquí, avui mateix, aquest matí era a Lisboa i ara som aquí. Les possibilitats actuals en matèria de transport són enormes. Les literàries, també. Per què som escriptor? Per pagar el lloguer, però també perquè m'agrada fer feliç a la gent i escrivint ho puc fer, al manco intentar-ho. A més he aconseguit que allò que faig és el que m'agrada, així que res de cansat ni cap preocupació de feina. Vaig tenir la sort de tenir un professor de literatura, Antoni Figuera, que començava el curs donant-nos una llista de 200 llibres, dels quals n'havíem de triar tres i fer tres treballs, un de cada un i per trimestre. A partir d'aquí vaig tenir una motivació per dedicar-me a la professió de lector escriptor. Una altra cosa anterior que em va servir molt fou que jo sempre he tengut poca son. Em solia despertar a les sis del matí, llavors, com a nin, què feia fins a les nou, hora d'anar a escola? M'ensenyaren a llegir i aixì estava entretengut aquestes tres hores del matí. Un altre fet molt important fou que un estiu vaig tenir una malaltia de certa duració, havia d'estar a l'habitació, però no és que estàs molt malament. Així que llegia, llegia enciclopèdies i consultava mapes. Jugava a tirar retoladors damunt el mapa i del país on queien en cercava informació. Aquests tres pilars em formaren com a bon lector i em predisposaren cap a l'escriptura. Vaig començar escrivint una història del bàsquet, esport que jo practicava durant la meva joventut. Vaig entrar en el Diario de Baleares en el 94 que en el 96 es va transformar en Diari de Balears. Allà, en el diari, vaig fer moltes coses, pràcticament un poc de tot, la qual cosa m'ensenyà molt dins la professió.

Més tard vaig fer un assaig sobre la novel·la negra, de cada vegada m'interessà més, m'hi vaig capficar i encara hi estic. Consider que la novel·la negra és la novel·la social del nostre temps, tant que es pot seguir la història d'un lloc a través de la novel·la negra que s'hi ha escrit. Possiblement donarà més informació que els mateixos llibres d'història.

- En el llibre hi ha un periodista com a personatge principal, ets tu aquest periodista?

- No. L'escriptor quan crea un personatge el pot fer a imatge seva o d'altres persones. En aquest cas és una conjunció de tres persones que conec i potser part d'alguna altra. Per altra part és ben real que un periodista que cobreix la secció de succeïts li pot ocórrer igual que n'Andreu (el protagonista). En aquesta secció només hi ha dues veritats absolutes: el resultat del partit de futbol i la mort d'una persona. Totes les altres coses són opinables. El periodista és un mar de coneixements -vaig sentir dir un dia a Javier Matesanz- però d'un dit de profunditat. Aquí entraríem a parlar de l'especialització, S'ha d'especialitzar un periodista o ha de saber de tot un poc? Què ha d'oferir el diari al lector? Ara, amb els comunicats i les rodes de premsa i tota la informació emanada d'empreses i institucions ha produït un canvi substancial dins el periodisme.

- Dins la novel·la, deixa molt bé a la Guàrdia Civil.

- Crec que en conjunt el cos està mal conceptuat. Com per tot hi ha gent que fa bé la seva feina i altre que no li fa tant. Deixant apart la idea que es pugui tenir d'un cos autoritari i repressor, qui fa la feina ben feta és digne d'admiració. A la novel·la l'investigador de la Guàrdia Civil feia la feina ben feta, una bona feina, a més tenia els problemes que solen tenir la resta de mortals, així doncs, perquè no havia de quedar bé dins la novel·la? La novel·la negra també ha sofert un canvi, ara ja el criminal no és sempre el majordom.

- Saber qui és l'assassí és la cosa més important d'una novel·la?

- Ja no és el més important. Hi ha una pregunta més important: per què? Els mallorquins som com els hobbits , aquells personatges del bosc que sempre sorprenen. Nosaltres, per sort, sempre sorprendrem. Vendrà una persona de fora i no ens entendrà mai. Encara que faci molts anys que visqui aquí i que conegui els nostres costums i formes de ser. I és que tenim una sèrie de coses que ens fan ser únics. Recordem allò de que tires una coça a una pedra i de davall hi surt un poeta. El món es divideix en Mallorca i fora Mallorca. I és que aquí ho tenim tot, podem veure el món des del Pla, de la muntanya, de vorera de mar, de qualsevol lloc que es pugui imaginar. Hi ha múltiples exemples que demostren que aquí hi tenim tot un món, fins i tot que el món passa per Mallorca, només uns quants: Rafel Nadal, els hotelers, les galletes d'Inca, les sabates de tants de tallers, els menjars, no oblidem el variat, ... Som discrets, únics. La intenció de la meva novel·la és demostrar que encara queden -a Mallorca- restes del paradís. És cert que ja se n'ha perdut molt, però encara segueix essent un tros de paradís. Mallorca està idealitzada però respon a una realitat, tot és, ha estat, bo, grandiós, destacat, important. Encara que no sempre, aquest fet, ha estat reconegut. Per cert que podria donar-vos alguna idea per si la voleu servir per fer un llibre -també regalam idees- : què passaria si Jaume Font fos el protagonista d'una novel·la negra? I si robassin la Mare de Déu de Lluc? , tot i que una vegada li robaren la corona, etc.

- Josep Melià va descriure bé els mallorquins en el seu llibre?

- Els mallorquins del seu temps sí. Ara la cosa ha canviat un poc. Recordem que hi havia abans un Fuster amb el "Nosaltres, els valencians".

- T'agradaria ser l'autor de la saga del Mil·lenium?

- No, l'autor no, el que m'agradaria seria cobrar els drets d'autor que cobren els seus familiars perquè, pobret, ell no hi ha estat a temps.

- Com t'imagines la novel·la?, tens el final previst?

- Sí, normalment tenc el final i la imatge del principi. Després, a mesura que vaig fent sorgeixen variacions, potser que, fins i tot, el final no sigui com l'havia imaginat al principi.

- Saps que a Lloseta hi ha un bar que fan entrepans de variats? El variat aquesta icona que tant t'agrada.

No, no ho sabia, però, amb tot el que us he anat contant, per què no colonitzam el món?

- Salut tenguem. Moltes gràcies.

Transcripció: Gabriel Ramon